Vang Vieng es un parentesi de disbauxa. Simplement.
Ja ho vaig explicar; baixar un riu dins un pneumatic de camio, tot parant als diferents bars x beure i ballar i tornar despres al riu des d'una tirolina o gronxador, etc.. No te mes. Es divertit, si, ho es! Pero no deixa de sorprendre que hi hagi gent que pugui estar-hi 10 dies, pero no 10 dies de relax i variant el programa, sino 10 dies de 'tubing'..
Aixo si, l'entorn de Vang Vieng es simplement idilic. I potser per aixo m'hi vaig estar mes del que em pensava..
Vientian, la capital, era la seguent destinacio. Una 'petita' capital, just a la riba del Mekong, des d'on es podia divisar Tailandia tot prenent una cervesa. Un mercat nocturn bastant passable (culinariament parlant), i una fauna nocturna un tant extranya. Gairebe tots els 'falang' acabaren la nit en un nightclub situat en una de les plantes altes d'un luxos hotel al costat del riu. El tema es que gairebe tots acaben ballant amb alguna noia local. Pero es dificil discernir entre les que ballen amb turistes per diversio i les que cobren per fer-ho (ballar i altres coses). Ames, Vientian destaca per l'abundancia de 'ladyboys' o 'shemales'.. creieu-me que no tots es veuen d'una hora lluny! La ciutat en si mateixa no te massa cosa, apart d'un gran arc de triomf i el Wat mes important i sagrat de Laos, simbol del pais.
Pero teniem una missio, i aquesta era Si Pan Don (les 4000 illes). Pero arribar-hi d'una tirada era una missio suicida, aixi que vem decidir parar a Savahnnaket. Un trajecte de 'nomes' 8 o 9 hores, amb un dels ventiladors d'abord reventat per gentilesa del cap del meu amic Tim, en un autobus sobrecarregat i amb els nostres culs entre l'infern d'estar asseguts just sobre el motor i l'estar just entre una muntanya de bosses i maletes.. Us podeu imaginar que va ser inoblidable..
I Savahnaket.. la 3a ciutat de Laos i 'an old fashined and a bit left-behind Luang Prabang like city' (Lonely Planet). Fins ara aquesta guia havia tingut alguns errors d'horaris i preus respecte transports i allotjaments. Pero amb Savahnaket han arribat al zenit. Si mai m'he sentit en una ciutat fantasma es alli, segur. No en puc destacar res perque no vaig voler veure-hi res (si es que hi havia res a veure). Vem arribar al capvespre i vem marxar l'endema mateix a 1a hora (despres d'un infructuos intent per part meva d'aconseguir el visat a l'embaixada vietnamita).
El seguent trajecte va ser quelcom mes placid, i la ciutat de Pakse, principal creuament de carreteres del sud de Laos, te sens dubte mes vida. Pero no era questio d'entretenir-nos, aixi que al llevar-nos (i jo particularment amb la cara devorada pels mosquits) vem agafar una petita furgoneta cap a Ban Nakasang, petit port que uneix amb l'illa de Don Det per mitja de 'ferries'.
Si Pan Don vol dir pau, mandra, observar la corrent del marronos Mekong des d'una hamaca, o fins atrevir-se a fer-hi un bany. Al final en varen ser uns quants! I tant de dia com de nit.
-Petit parentesi sobre banys al Mekong; jo sempre havia sentit que no era gens recomanable banyar-se en un riu com el Mekong, ple de tot tipus de fluids humans/animals/quimics. Pero la calor era insuportable, i despres d'assabentar-nos que l'aigua de les dutxes dels bungalows era bombejada del mateix riu vem decidir atrevir-nos! A l'aigua falta gent!!!
Tambe va ser un punt on retrobar vells coneguts d'altres etapes del viatge. La placidesa dels seus paisatges i la seva gent es notoria, aixi com l'espectacularitat de les seves cascades, pero amb tot, aquesta petita illa es fa petita aviat, i despres d'explorar-ne els camins en una tarda de pedaleig, als meus companys de viatge i a mi ens va agafar l'ansia de seguir el moviment..
Ja ho vaig explicar; baixar un riu dins un pneumatic de camio, tot parant als diferents bars x beure i ballar i tornar despres al riu des d'una tirolina o gronxador, etc.. No te mes. Es divertit, si, ho es! Pero no deixa de sorprendre que hi hagi gent que pugui estar-hi 10 dies, pero no 10 dies de relax i variant el programa, sino 10 dies de 'tubing'..
Aixo si, l'entorn de Vang Vieng es simplement idilic. I potser per aixo m'hi vaig estar mes del que em pensava..
Vientian, la capital, era la seguent destinacio. Una 'petita' capital, just a la riba del Mekong, des d'on es podia divisar Tailandia tot prenent una cervesa. Un mercat nocturn bastant passable (culinariament parlant), i una fauna nocturna un tant extranya. Gairebe tots els 'falang' acabaren la nit en un nightclub situat en una de les plantes altes d'un luxos hotel al costat del riu. El tema es que gairebe tots acaben ballant amb alguna noia local. Pero es dificil discernir entre les que ballen amb turistes per diversio i les que cobren per fer-ho (ballar i altres coses). Ames, Vientian destaca per l'abundancia de 'ladyboys' o 'shemales'.. creieu-me que no tots es veuen d'una hora lluny! La ciutat en si mateixa no te massa cosa, apart d'un gran arc de triomf i el Wat mes important i sagrat de Laos, simbol del pais.
Pero teniem una missio, i aquesta era Si Pan Don (les 4000 illes). Pero arribar-hi d'una tirada era una missio suicida, aixi que vem decidir parar a Savahnnaket. Un trajecte de 'nomes' 8 o 9 hores, amb un dels ventiladors d'abord reventat per gentilesa del cap del meu amic Tim, en un autobus sobrecarregat i amb els nostres culs entre l'infern d'estar asseguts just sobre el motor i l'estar just entre una muntanya de bosses i maletes.. Us podeu imaginar que va ser inoblidable..
I Savahnaket.. la 3a ciutat de Laos i 'an old fashined and a bit left-behind Luang Prabang like city' (Lonely Planet). Fins ara aquesta guia havia tingut alguns errors d'horaris i preus respecte transports i allotjaments. Pero amb Savahnaket han arribat al zenit. Si mai m'he sentit en una ciutat fantasma es alli, segur. No en puc destacar res perque no vaig voler veure-hi res (si es que hi havia res a veure). Vem arribar al capvespre i vem marxar l'endema mateix a 1a hora (despres d'un infructuos intent per part meva d'aconseguir el visat a l'embaixada vietnamita).
El seguent trajecte va ser quelcom mes placid, i la ciutat de Pakse, principal creuament de carreteres del sud de Laos, te sens dubte mes vida. Pero no era questio d'entretenir-nos, aixi que al llevar-nos (i jo particularment amb la cara devorada pels mosquits) vem agafar una petita furgoneta cap a Ban Nakasang, petit port que uneix amb l'illa de Don Det per mitja de 'ferries'.
Si Pan Don vol dir pau, mandra, observar la corrent del marronos Mekong des d'una hamaca, o fins atrevir-se a fer-hi un bany. Al final en varen ser uns quants! I tant de dia com de nit.
-Petit parentesi sobre banys al Mekong; jo sempre havia sentit que no era gens recomanable banyar-se en un riu com el Mekong, ple de tot tipus de fluids humans/animals/quimics. Pero la calor era insuportable, i despres d'assabentar-nos que l'aigua de les dutxes dels bungalows era bombejada del mateix riu vem decidir atrevir-nos! A l'aigua falta gent!!!
Tambe va ser un punt on retrobar vells coneguts d'altres etapes del viatge. La placidesa dels seus paisatges i la seva gent es notoria, aixi com l'espectacularitat de les seves cascades, pero amb tot, aquesta petita illa es fa petita aviat, i despres d'explorar-ne els camins en una tarda de pedaleig, als meus companys de viatge i a mi ens va agafar l'ansia de seguir el moviment..
No hay comentarios:
Publicar un comentario