Abandonar la placidesa de Si Pan Don i tornar al soroll de Pakse.. la veritat es que no estava del tot convenssut quan en Flo i en Tim, els meus companys de viatge durant les dues ultimes setmanes, em van proposar de marxar el mati del 3r dia. A mes a mes, en la follia del moviment em vaig adonar massa tard que havia perdut el mobil (amb la perdua de telefons de noies que tant he suat per recopilar); a cascar-la!
No obstant aixo, tornavem a tenir un pla. El nostre objectiu era l'altipla de Bolaven, una fertil zona a 100km de Pakse, plena de conreus de te i cascades. Altre cop, com en el viatge a Pai, ens varem sentir com Peter Fonda o Dennis Hopper a Easy Rider; sempre es un plaer!!
La cascada de Tadlo, de les mes significatives de l'altipla, esperava amb tota la seva serenor. I certament va ser un 'retir' relaxant, encara que fos per un dia.
Pero el nostre temps a Laos s'estava acabant..
El dia seguent va ser l'escollit per separar el grup. Desde Pakse, en Flo havia de creuar cap a Tailandia per apurar els ultims dies de les seves vacances, i en Tim i un servidor vem decidir agafar un autobus la mateixa tarda que anava directament cap a Hue, Vietnam.
El moment del comiat va ser fugac (maleits tuk-tuks), pero tot i aixi va ser trist. Separar el grup despres de dues setmanes no va ser facil.. Pero ja sabiem que no duraria per sempre.
Matar les hores a una ciutat com Pakse no sempre es facil; no hi ha massa a fer, certament, apart de barallar-se amb ordinadors de connexio super lenta i comprar tabac natural al mercat, a 1000 kip els 100 gr. (10 centims d'euro).
I el que va venir despres.. l'infern a la terra!! Tambe conegut com l'autobus local que uneix Pakse amb Danang. El trajecte havia de durar unes 9-10 hores fins a la frontera, aixo es, arribar-hi a les 4 de la matinada per llavors seguir fins a Hue 5 hores mes.. Estem d'acord que a Laos hi ha camions de carrega (els he vist), aixi que no acabo d'entendre perque alguns individus utilitzen els autobusos locals per finalitats que no els pertoquen. Resultat: un autobus sobrecarregat, el sostre a rebentar de paquets i mes de la meitat de l'interior colapsat per bosses, caixes i sacs. Aixo significa que el passatge s'ha d'enllaunar a la part davantera del vehicle, els uns sobre els altres, literalment!!
Suma-li un retard de mes d'una hora en la partida, i una actitud un cert agre per part del personal d'abord.. Encara sort que no erem els unics 'falang' que varem pujar al vehicle; una simpatica parella brasilera va fer-nos sentir que no erem els unics 'pringats' (i ells van tenir el mateix sentiment!).
El cas; despres d'un viatge esgotador i agonic a traves de la foscor del sud-est de Laos (sense poder dormir), varem arribar a la frontera amb Vietnam, al poble de Lao Bao. Haviem de continuar fins a Hue (4 hores mes) en el mateix autobus, pero vem dir prou; ens vem penjar les motxilles a l'esquena i vem creuar la frontera a peu. Pas rere pas, i un nou pais..
Step by step, into the unknown..
No obstant aixo, tornavem a tenir un pla. El nostre objectiu era l'altipla de Bolaven, una fertil zona a 100km de Pakse, plena de conreus de te i cascades. Altre cop, com en el viatge a Pai, ens varem sentir com Peter Fonda o Dennis Hopper a Easy Rider; sempre es un plaer!!
La cascada de Tadlo, de les mes significatives de l'altipla, esperava amb tota la seva serenor. I certament va ser un 'retir' relaxant, encara que fos per un dia.
Pero el nostre temps a Laos s'estava acabant..
El dia seguent va ser l'escollit per separar el grup. Desde Pakse, en Flo havia de creuar cap a Tailandia per apurar els ultims dies de les seves vacances, i en Tim i un servidor vem decidir agafar un autobus la mateixa tarda que anava directament cap a Hue, Vietnam.
El moment del comiat va ser fugac (maleits tuk-tuks), pero tot i aixi va ser trist. Separar el grup despres de dues setmanes no va ser facil.. Pero ja sabiem que no duraria per sempre.
Matar les hores a una ciutat com Pakse no sempre es facil; no hi ha massa a fer, certament, apart de barallar-se amb ordinadors de connexio super lenta i comprar tabac natural al mercat, a 1000 kip els 100 gr. (10 centims d'euro).
I el que va venir despres.. l'infern a la terra!! Tambe conegut com l'autobus local que uneix Pakse amb Danang. El trajecte havia de durar unes 9-10 hores fins a la frontera, aixo es, arribar-hi a les 4 de la matinada per llavors seguir fins a Hue 5 hores mes.. Estem d'acord que a Laos hi ha camions de carrega (els he vist), aixi que no acabo d'entendre perque alguns individus utilitzen els autobusos locals per finalitats que no els pertoquen. Resultat: un autobus sobrecarregat, el sostre a rebentar de paquets i mes de la meitat de l'interior colapsat per bosses, caixes i sacs. Aixo significa que el passatge s'ha d'enllaunar a la part davantera del vehicle, els uns sobre els altres, literalment!!
Suma-li un retard de mes d'una hora en la partida, i una actitud un cert agre per part del personal d'abord.. Encara sort que no erem els unics 'falang' que varem pujar al vehicle; una simpatica parella brasilera va fer-nos sentir que no erem els unics 'pringats' (i ells van tenir el mateix sentiment!).
El cas; despres d'un viatge esgotador i agonic a traves de la foscor del sud-est de Laos (sense poder dormir), varem arribar a la frontera amb Vietnam, al poble de Lao Bao. Haviem de continuar fins a Hue (4 hores mes) en el mateix autobus, pero vem dir prou; ens vem penjar les motxilles a l'esquena i vem creuar la frontera a peu. Pas rere pas, i un nou pais..
Step by step, into the unknown..
Soc,la mare,maleit autobus,molt ben fet de deixarlo i entra a Vietnam a peu tambe te la seva gracia,aixi podias descansa i estirarte alla on vulguesis ,relaxarte i continua el cami.Cuidat i menja tot lo be que puguis,perque sino quand tornis n´et veurem de prim qu´estaras,amb totes aquestes estresamentes de autocars.
ResponderEliminar