I vaig creuar el Mekong.
Tota la gent que vaig coneixer a Chiang Khong prenien al mati seguent la barca que baixa fins a Luang Prabang. Un trajecte de 2 dies que prometia ser, com a minim, interessant. Pero jo vaig decidir canviar de plan, i agafar un autobus cap a Luang Nam Tha, on, suposadament, s'hi poden fer alguns del millors trekkings d'aquesta part del planeta (o almenys del sudest asiatic).
De seguida em vaig adonar de les diferencies entre el regne de Tailandia i la Republica Popular Democratica de Laos; carreteres parcialment sense asfaltar, nivell de vida molt mes senzill i rudimentari, pero alhora, una gent mes desestressada i igualment somrient. I uns paratges encara mes 'verges' que a l'altre canto del Mekong.
I despres d'un durissim viatge d'unes set hores (incloent moments en els que pensava que l'autobus havia de caure a miques) vam arribar a Luang Nam Tha, capital de la provincia homonima, just al costat del Parc nacional de Nam Ha. Durant el trajecte vaig fer nous amics: una parella francesa i un grec 'espiritualment avancat'. Una altra diferencia amb Tailandia es que alli on hi havia el retrat del rei pertot arreu, aqui, amb menys reiteracio i de portes endins, hi podies trobar retrats del Karl Marx, Lenin i fins Stalin, a mes de banderes comunistes onejant al costat de l'ensenya de Laos.
Aquest cop, per primera vegada en aquest viatge, vaig optar per compartir habitacio amb el xicot grec, cosa que ens feia pagar 15000 kips cadascu, una mica mes d'un euro per nit; aixo es una moneda devaluada i la resta son tonteries!!
I al mati seguent em vaig decidir per un trekking de dos dies pels boscos del parc de Nam Ha. Una caminada no massa dura, entre paratges prou bonics (tampoc massa diferents dels que hi ha per Tailandia), pero quina havia de ser la meva sorpresa quan vem arribar al poblat per fer nit (que jo suposava aillat enmig de muntanyes), era situat just al costat de la carretera principal de la regio!! Mes que sorpresa podria dir decepcio; i la decepcio va deixar pas a la ira! Pero, per sort, va ser breu. Vaig decidir deixar-me calmar per la candidesa dels nens del llogarret i la humilitat de la gent. A la nit, entre unes rondes de Lao-Lao (vi d'arros prou potent), vaig ser batejat per la gent de la vila amb el nom de Jit (no en recordo, malauradament, el significat), i al mati seguent vaig ser testimoni de la matanca d'un porc per celebrar l'aniversari d'una de les criatures de la vila, de del curios metode de matar galls per estrangulament..
Tornat a Luang Nam Tha, i encara sagnant en dues ferides produides per leeches (sangoneres), vaig decidir agafar l'autobus cap a Luang Prabang que sortia el mati seguent.
El viatge entre aquestes dues ultimes ciutats, d'unes 9 hores de durada (estem parlant de 300 i poc kilometres) va ser d'allo mes divertit i mogut; apart de la parella francesa es va incorporar al grup un vienes d'allo mes fisicament cultivat, pero alhora, amb un caracter encantador. Al cap d'unes hores d'anar botant per la carretera, i havent creat ja una zona de fumadors al darrera de l'autobus (en aquest sentit les normes laosianes semblen mes laxes), el bo de l'amic vienes va dir la frase magica: I've weed, do you wanna make a joint?
a partir de llavors el viatge va ser encara mes distes i relaxat, malgrat l'innombrable quantitat de sots i trams sense asfaltar de la carretera.
I va arribar Luang Prabang.. per ser sincers, despres de 3 dies encara no l'he explorat a fons (ni superficialment), pero no fa falta massa estona perque aquesta ciutat a la riba del Mekong t'encandili amb la seva tranquilitat, la simpatia de la gent i els seus mercats (autentic paradis pels amants de les compres, espero poder resistir..). I les cascades del voltant, on sentir-se con Tarzan saltant amb una corda costa nomes 20000 kips (no arriba a 2 euros).
En fi, encara queda molt per veure en aquesta ciutat, i encara queda perque decideixi que fare a continuacio.
Step by step, into the unknown..
Tota la gent que vaig coneixer a Chiang Khong prenien al mati seguent la barca que baixa fins a Luang Prabang. Un trajecte de 2 dies que prometia ser, com a minim, interessant. Pero jo vaig decidir canviar de plan, i agafar un autobus cap a Luang Nam Tha, on, suposadament, s'hi poden fer alguns del millors trekkings d'aquesta part del planeta (o almenys del sudest asiatic).
De seguida em vaig adonar de les diferencies entre el regne de Tailandia i la Republica Popular Democratica de Laos; carreteres parcialment sense asfaltar, nivell de vida molt mes senzill i rudimentari, pero alhora, una gent mes desestressada i igualment somrient. I uns paratges encara mes 'verges' que a l'altre canto del Mekong.
I despres d'un durissim viatge d'unes set hores (incloent moments en els que pensava que l'autobus havia de caure a miques) vam arribar a Luang Nam Tha, capital de la provincia homonima, just al costat del Parc nacional de Nam Ha. Durant el trajecte vaig fer nous amics: una parella francesa i un grec 'espiritualment avancat'. Una altra diferencia amb Tailandia es que alli on hi havia el retrat del rei pertot arreu, aqui, amb menys reiteracio i de portes endins, hi podies trobar retrats del Karl Marx, Lenin i fins Stalin, a mes de banderes comunistes onejant al costat de l'ensenya de Laos.
Aquest cop, per primera vegada en aquest viatge, vaig optar per compartir habitacio amb el xicot grec, cosa que ens feia pagar 15000 kips cadascu, una mica mes d'un euro per nit; aixo es una moneda devaluada i la resta son tonteries!!
I al mati seguent em vaig decidir per un trekking de dos dies pels boscos del parc de Nam Ha. Una caminada no massa dura, entre paratges prou bonics (tampoc massa diferents dels que hi ha per Tailandia), pero quina havia de ser la meva sorpresa quan vem arribar al poblat per fer nit (que jo suposava aillat enmig de muntanyes), era situat just al costat de la carretera principal de la regio!! Mes que sorpresa podria dir decepcio; i la decepcio va deixar pas a la ira! Pero, per sort, va ser breu. Vaig decidir deixar-me calmar per la candidesa dels nens del llogarret i la humilitat de la gent. A la nit, entre unes rondes de Lao-Lao (vi d'arros prou potent), vaig ser batejat per la gent de la vila amb el nom de Jit (no en recordo, malauradament, el significat), i al mati seguent vaig ser testimoni de la matanca d'un porc per celebrar l'aniversari d'una de les criatures de la vila, de del curios metode de matar galls per estrangulament..
Tornat a Luang Nam Tha, i encara sagnant en dues ferides produides per leeches (sangoneres), vaig decidir agafar l'autobus cap a Luang Prabang que sortia el mati seguent.
El viatge entre aquestes dues ultimes ciutats, d'unes 9 hores de durada (estem parlant de 300 i poc kilometres) va ser d'allo mes divertit i mogut; apart de la parella francesa es va incorporar al grup un vienes d'allo mes fisicament cultivat, pero alhora, amb un caracter encantador. Al cap d'unes hores d'anar botant per la carretera, i havent creat ja una zona de fumadors al darrera de l'autobus (en aquest sentit les normes laosianes semblen mes laxes), el bo de l'amic vienes va dir la frase magica: I've weed, do you wanna make a joint?
a partir de llavors el viatge va ser encara mes distes i relaxat, malgrat l'innombrable quantitat de sots i trams sense asfaltar de la carretera.
I va arribar Luang Prabang.. per ser sincers, despres de 3 dies encara no l'he explorat a fons (ni superficialment), pero no fa falta massa estona perque aquesta ciutat a la riba del Mekong t'encandili amb la seva tranquilitat, la simpatia de la gent i els seus mercats (autentic paradis pels amants de les compres, espero poder resistir..). I les cascades del voltant, on sentir-se con Tarzan saltant amb una corda costa nomes 20000 kips (no arriba a 2 euros).
En fi, encara queda molt per veure en aquesta ciutat, i encara queda perque decideixi que fare a continuacio.
Step by step, into the unknown..
No hay comentarios:
Publicar un comentario