I el temps al petit paradis es va acabar.. i es que no podia durar per sempre. Jo crec que una setmana ja va estar be. Bon ambient, bon clima i bons amics; pero sobretot, moolta tranquilitat.
Aixi que vaig tornar a cavalcar la meva estimada Honda Wave per afrontar altre cop el dur cami de tornada. I altre cop va ploure enmig de les muntanyes com si s'hagues d'acabar el mon.. Pero no deixa de tenir la seva gracia fer avancaments suicides entre cotxes i camions per tal carretera, jejeje..
I Chiang Mai va tornar a apareixer a l'horitzo. La veritat es que em vaig sentir deprimit de tornar a una gran ciutat. I sol altre cop..
Pero quina sort que vaig tenir quan, vagabundejant pel Sunday Night market em vaig trobar per casualitat uns bons amics que havia fet a Pai. Les birres i coneixences que vam fer a la zona comuna de la seva guesthouse varen ser d'allo mes interessants (fins vaig rebre una petita llico de tocar el didgeridoo!!). Nomes hi volia passar una nit, pero m'hi vaig estar el doble (degut a una altra coneixenca que vaig fer-hi..).
Llastima de perdre'm una cita per haver-me adormit! Us podeu creure que vaig posar-me el despertador a les cinc de la tarda (hora de la cita) pero del dia seguent!! Estic fet un parra!
I be, aqui em teniu, al guesthouse de Chiang Khong, a la riba del riu Mekong, tot veient Laos a l'altre costat, despres d'un esgotador viatge de 7 hores amb autobus, pensant que fer els propers dies.. Creuar a Laos? Baixar el riu cap a Luang Prabang o pujar cap a les salvatges selves del nord de la Republica Popular de Laos? O potser romandre per aquest canto de riu un dia mes.. Ja veurem que passa!
Step by step into the unknown..
Aixi que vaig tornar a cavalcar la meva estimada Honda Wave per afrontar altre cop el dur cami de tornada. I altre cop va ploure enmig de les muntanyes com si s'hagues d'acabar el mon.. Pero no deixa de tenir la seva gracia fer avancaments suicides entre cotxes i camions per tal carretera, jejeje..
I Chiang Mai va tornar a apareixer a l'horitzo. La veritat es que em vaig sentir deprimit de tornar a una gran ciutat. I sol altre cop..
Pero quina sort que vaig tenir quan, vagabundejant pel Sunday Night market em vaig trobar per casualitat uns bons amics que havia fet a Pai. Les birres i coneixences que vam fer a la zona comuna de la seva guesthouse varen ser d'allo mes interessants (fins vaig rebre una petita llico de tocar el didgeridoo!!). Nomes hi volia passar una nit, pero m'hi vaig estar el doble (degut a una altra coneixenca que vaig fer-hi..).
Llastima de perdre'm una cita per haver-me adormit! Us podeu creure que vaig posar-me el despertador a les cinc de la tarda (hora de la cita) pero del dia seguent!! Estic fet un parra!
I be, aqui em teniu, al guesthouse de Chiang Khong, a la riba del riu Mekong, tot veient Laos a l'altre costat, despres d'un esgotador viatge de 7 hores amb autobus, pensant que fer els propers dies.. Creuar a Laos? Baixar el riu cap a Luang Prabang o pujar cap a les salvatges selves del nord de la Republica Popular de Laos? O potser romandre per aquest canto de riu un dia mes.. Ja veurem que passa!
Step by step into the unknown..
Soc la mare ,estem contents de que vagi anant tot be,sobretot perque fas amistats,que no m´estranya gens amb el teu caracter,d´aquesta manera et sentiras mes acompanyat,carinyo sobre tot cuidat.Petons de tots.
ResponderEliminar