Acabada la feina, moment de tornar a moure's!
Abans de marxar, pero, encara vaig tenir temps d'anar a veure l'espectacle dels titelles d'aigua; un espectacle basicament dirigit al turisme pero que, contrariament al que esperava, em va agradar molt. La musica, genial, i els titelles, una cosa curiosa i sorprenent. D'origen popular, aquest espectacle va comencar, com no, als omnipresents camps d'arros negats d'aigua d'arreu del pais (sobretot al sud, on suposadament es va originar).
Despres dels ultims comiats amb els companys de voluntariat, vaig anar a buscar un 'sleeping bus', aixo es, un autobus amb 'llits' en comptes de seients, que al cap de 14 hores m'havia de portar de Hanoi a Hoi An, previa parada i canvi de bus a Hue.
Fins a Hue tot va ser comoditat, pero amb el canvi de vehicle aquesta ultima va disminuir.. pero en fi, he viscut coses pitjors..
Hoi An es una petita poblacio artesanal a 30 km al sud de Danang, punt d'entrada dels marines nordamericans l'any 1963, i principal base de comandament durant els anys de conflicte. La veritat, es una de les poblacions mes boniques en les quals he estat fins ara. Arriba a quotes similars a Luang Prabang. Carrers petits, nets, poc transit, tranquilitat, gent amable, paradis de les compres (roba i complements fets a mida), bon menjar.. tot plegat fa pensar en una mena de parc tematic, massa bonic per ser veritat. I a mes a mes, a tan sols 3 km d'una bonica i tranquila platja, on vaig decidir comencar a torrar-me.
Tambe va ser un lloc on coneixer gent de la mes diversa; un jove polones que creuava Vietnam amb una Minsk (cosa que tinc pendent de fer per la propera vegada que sigui a Vietnam; encara diria mes, nomes tornare a Vietnam per viatjar amb una Minsk!!), una encantadora parella irlandesa o un parell de germanes vietnamites d'allo mes encantadores..
Hoi An, alhora, es la perfecta base per explorar les ruines 'cham' de My Son, antic poble hinduista que habita la zona fa 'molt i molt de temps'.
Respecte les ruines nomes puc dir una cosa: MAGIQUES!
No son massa grans, pero qualsevol comparacio amb Angkor Wat, o altres grans temples seria injusta. No estan tan ben conservades com hom podria esperar; malgrat tot, el seu entorn selvatic i tranquil (puc comptar els turistes que hi vaig trobar amb els dits d'una sola ma) fa la resta. Una visita que jo obligaria fer a qualsevol que passi per la zona.
La seguent parada amb l'sleeping bus es Nha Trang, zona de platja i festa per excelencia de Vietnam.. No massa a dir al respecte; la platja no em va agradar tant com la de Hoi An, la ciutat en si mateixa recorda una especie de Calella de la Costa o Lloret de Mar, i a mes, el segon dia va ploure tot el dia. Per si aixo fos poc, varen ser unes jornades d'anar amunt i avall per culpa d'un paquet que havia de recollir i que mai va arribar..
Aixi que al segon dia vaig decidir marxar amb la cua entre les cames..
I aixi vaig fer el meu cami cap a Ciutat Ho Chi Minh, tambe coneguda com Saigon. Caotica i sorollosa, altre cop em trobava en una gran ciutat.. I la veritat es que no hi he trobat massa cosa a fer, apart de visitar algun edifici historic (res de l'altre mon malgrat tot). No obstant, l'endema, amb una companya de viatge que vaig fer durant el trajecte des de Nha Trang, vem anar a veure els tunels de Cu Chi, sistema subterrani de resistencia Vietcong contra l'exercit nordamerica. Una visita summament interessant i recomanable, sobretot per veure com se les ingeniaven per sobreviure, per fer trampes letals amb els productes mes basics, per reciclar bombes no explotades i fer-ne mines antitanc, o per tenir l'experiencia d'arrastrar-se en els estrets tunels. Una altre activitat (que no vaig duur a terme i me'n penedeixo) es, a un preu bastant alt, tenir l'oportunitat d'anar a un camp de tir i disparar una M-16, una AK-47, una M-60 o altres ametralladores i fusells de tot tipus, sota supervisio directa de personal militar.. pero be, l'ocasio va passar..
A dia d'avui, 21 de desembre, despres de dubtar forsa entre diferents opcions, he decidit anar pels propers 4 dies, aixo es, les festes de nadal, a l'illa de Phu Quoc amb la companya de viatge.
Paradis tropical de grans boscos i platges d'anunci o festes nadalenques a la freda Europa?? tic-tac tic-tac.. tria la teva aventura!
Step by step, into the unknown..
Abans de marxar, pero, encara vaig tenir temps d'anar a veure l'espectacle dels titelles d'aigua; un espectacle basicament dirigit al turisme pero que, contrariament al que esperava, em va agradar molt. La musica, genial, i els titelles, una cosa curiosa i sorprenent. D'origen popular, aquest espectacle va comencar, com no, als omnipresents camps d'arros negats d'aigua d'arreu del pais (sobretot al sud, on suposadament es va originar).
Despres dels ultims comiats amb els companys de voluntariat, vaig anar a buscar un 'sleeping bus', aixo es, un autobus amb 'llits' en comptes de seients, que al cap de 14 hores m'havia de portar de Hanoi a Hoi An, previa parada i canvi de bus a Hue.
Fins a Hue tot va ser comoditat, pero amb el canvi de vehicle aquesta ultima va disminuir.. pero en fi, he viscut coses pitjors..
Hoi An es una petita poblacio artesanal a 30 km al sud de Danang, punt d'entrada dels marines nordamericans l'any 1963, i principal base de comandament durant els anys de conflicte. La veritat, es una de les poblacions mes boniques en les quals he estat fins ara. Arriba a quotes similars a Luang Prabang. Carrers petits, nets, poc transit, tranquilitat, gent amable, paradis de les compres (roba i complements fets a mida), bon menjar.. tot plegat fa pensar en una mena de parc tematic, massa bonic per ser veritat. I a mes a mes, a tan sols 3 km d'una bonica i tranquila platja, on vaig decidir comencar a torrar-me.
Tambe va ser un lloc on coneixer gent de la mes diversa; un jove polones que creuava Vietnam amb una Minsk (cosa que tinc pendent de fer per la propera vegada que sigui a Vietnam; encara diria mes, nomes tornare a Vietnam per viatjar amb una Minsk!!), una encantadora parella irlandesa o un parell de germanes vietnamites d'allo mes encantadores..
Hoi An, alhora, es la perfecta base per explorar les ruines 'cham' de My Son, antic poble hinduista que habita la zona fa 'molt i molt de temps'.
Respecte les ruines nomes puc dir una cosa: MAGIQUES!
No son massa grans, pero qualsevol comparacio amb Angkor Wat, o altres grans temples seria injusta. No estan tan ben conservades com hom podria esperar; malgrat tot, el seu entorn selvatic i tranquil (puc comptar els turistes que hi vaig trobar amb els dits d'una sola ma) fa la resta. Una visita que jo obligaria fer a qualsevol que passi per la zona.
La seguent parada amb l'sleeping bus es Nha Trang, zona de platja i festa per excelencia de Vietnam.. No massa a dir al respecte; la platja no em va agradar tant com la de Hoi An, la ciutat en si mateixa recorda una especie de Calella de la Costa o Lloret de Mar, i a mes, el segon dia va ploure tot el dia. Per si aixo fos poc, varen ser unes jornades d'anar amunt i avall per culpa d'un paquet que havia de recollir i que mai va arribar..
Aixi que al segon dia vaig decidir marxar amb la cua entre les cames..
I aixi vaig fer el meu cami cap a Ciutat Ho Chi Minh, tambe coneguda com Saigon. Caotica i sorollosa, altre cop em trobava en una gran ciutat.. I la veritat es que no hi he trobat massa cosa a fer, apart de visitar algun edifici historic (res de l'altre mon malgrat tot). No obstant, l'endema, amb una companya de viatge que vaig fer durant el trajecte des de Nha Trang, vem anar a veure els tunels de Cu Chi, sistema subterrani de resistencia Vietcong contra l'exercit nordamerica. Una visita summament interessant i recomanable, sobretot per veure com se les ingeniaven per sobreviure, per fer trampes letals amb els productes mes basics, per reciclar bombes no explotades i fer-ne mines antitanc, o per tenir l'experiencia d'arrastrar-se en els estrets tunels. Una altre activitat (que no vaig duur a terme i me'n penedeixo) es, a un preu bastant alt, tenir l'oportunitat d'anar a un camp de tir i disparar una M-16, una AK-47, una M-60 o altres ametralladores i fusells de tot tipus, sota supervisio directa de personal militar.. pero be, l'ocasio va passar..
A dia d'avui, 21 de desembre, despres de dubtar forsa entre diferents opcions, he decidit anar pels propers 4 dies, aixo es, les festes de nadal, a l'illa de Phu Quoc amb la companya de viatge.
Paradis tropical de grans boscos i platges d'anunci o festes nadalenques a la freda Europa?? tic-tac tic-tac.. tria la teva aventura!
Step by step, into the unknown..
No hay comentarios:
Publicar un comentario